Bones pràctiques a les xarxes socials d’empreses periodístiques

Dissabte 21 de maig vaig presentar els resultats de la recerca “Usos de les xarxes socials a la premsa local i comarcal: reptes i oportunitats per a l’empresa periodística” en el 9è Congrés de la Premsa Comarcal i Local celebrat a Montblanc.
Arran de la irrupció de les xarxes socials, els mitjans tradicionals han perdut el monopoli tant en el procés de producció de les notícies com en el de distribució. Cada dia que passa es pren més consciència de la necessitat de la interacció amb les audiències, però a dia d’avui les xarxes socials, tot i que la seva essència radica en la bidireccionalitat, s’utilitzen principalment com a plataformes de distribució de continguts. Aquest és el principal ús en el procés de difusió, mentre que en el de producció són claus per a rastrejar temes susceptibles de convertir-se en notícies.
Arran d’aquesta constatació, presentem un seguit de bones pràctiques en xarxes socials per a empreses periodístiques. Avui proposem bons usos durant el procés d’elaboració dels continguts informatius. La propera setmana (dimarts 29 de maig i dijous 2 de juny) ens ocuparem de les bones pràctiques en el procés de difusió i en el moment de de crear i gestionar comunitat. Conclourem aquesta entrega el proper divendres amb un decàleg de bones pràctiques. Us convido a tots a dir la vostra per tal d’enriquir el debat.

Bones pràctiques en el procés de producció de les notícies

1. Qualsevol persona amb un telèfon mòbil és un possible testimoni d’un fet noticiable. Els mitjans tradicionals han d’aprofitar aquesta oportunitat. Els periodistes mai han tingut al seu abast un volum d’informació tan gran. Han de ser-ne conscients i treure’n profit de la situació. El crowdsourcing és l’acte de demanar la opinió a tercers per tal de resoldre una tasca específica. Es tracta de prendre una tasca que tradicionalment és exercida per un agent designat (normalment un empleat) i externalizar-la a un grup de gent indefinit i normalment gran, a través d’ una crida pública (comunitat) .

2. Twitter és una agència de notícies personalitzada. Els periodistes poden accedir a un gran volum d’informació en una única plataforma, on les persones que segueixen s’encarreguen de filtrar els continguts. Així, podem afirmar que les xarxes socials contenen un innegable valor periodístic que hauria de ser valorat encara que només sigui pel fet que cada vegada un nombre més gran d’institucions, d’empreses, de partits polítics, de personatges públics, de polítics, de periodistes i de particulars hi participen de manera activa.

3. La filtració i verificació d’informacions són els dos grans reptes periodístics en el procés de producció de les notícies. El canvi d’escenari, d’un context caracteritzat per la manca d’informació a un altre marcat per l’excés, assenyalen la importància de saber seleccionar la informació que s’ofereix. Una competència bàsica actual per a qualsevol periodista és saber gestionar l’excés d’informació. En el cas que ens ocupa, Twitter posa a l’abast dels professionals un seguit d’eines per assolir aquest objectiu, com són el mateix buscador de la xarxa de microblogging, les etiquetes, les llistes i, fins i tot, els perfils d’usuari.

4. La verificació és l’altra competència que els periodistes han d’adquirir. Sovint, en un entorn on la pressió per ser els primers a explicar la notícia, fa oblidar que el més important és explicar-ho millor. Abans de publicar una informació o una imatge obtinguda a través de les xarxes socials, cal que el periodista es pregunti qui hi ha darrera d’aquesta informació i verifiqui el seu perfil digital, investigant, per exemple, quant de temps fa que aquesta persona té presència a la xarxa, quina activitat ha fet, quins són els seus contactes a les xarxes socials i, si és possible, quines dades de contacte dóna. Diferents eines de verificació digital donen resposta a aquestes preguntes.

5. Les regles de verificació tradicionals també s’apliquen en l’entorn digital.

6. El periodista ha de citar sempre a l’autor d’una imatge, un vídeo o una infografia que ha trobat a les xarxes socials. I ha d’enllaçar als continguts d’altres sempre mencionant-los en el missatge i atribuint-los l’autoria.

Anuncios

Un comentario en “Bones pràctiques a les xarxes socials d’empreses periodístiques

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s