Bones pràctiques en xarxes socials en el procés de distribució de les notícies

La setmana passada vaig publicar un seguit de bones pràctiques en el procés de producció de les notícies. En aquesta etapa, el més habitual és que els periodistes facin servir les xarxes socials per rastrejar temes susceptibles de ser notícia, però n’hi ha altres usos ben eficaços, com ara documentar-se a través dels mitjans socials o contactar amb fonts.
En el post d’avui ofereixo un seguit de recomanacions, tant per periodistes com per empreses periodístiques, alhora de distribuir les notícies a les xarxes socials. Bona lectura 🙂

1. Sigues on és la teva audiència. En el sistema comunicatiu tradicional, unidireccional, s’entenia que el públic buscava el periodisme. És a dir, anava al quiosc i comprava el diari. En l’entorn digital, els mitjans han d’anar a buscar la seva audiència. No han d’esperar que el ciutadà escrigui el nom de la seva capçalera a Google per llegir les notícies. Això ja no funciona així. La distribució de les notícies passa per les xarxes socials, Twitter i Facebook principalment.

2. Els mitjans de comunicació han de perdre la por a enllaçar els bons continguts de la competència. Així com les informacions de servei que poden ser d’ interès per al seu públic. Enllaçar indica que vetlla per la seva audiència, i a més és una pràctica que posiciona la pròpia web entre els primers resultats de búsqueda orgànica de Google.

3. A més de difondre continguts, Twitter és una excel•lent eina per promocionar el mitjà. És un vehicle que condueix tràfic a la web, el que permet negociar la publicitat en millors condicions. Però també és un megàfon per dir a l’audiència que trobarà si va a buscar la publicació al quiosc. De manera, que la xarxa de microblogging pot ser també una aliada per vendre més exemplars.

4. La gestió de les xarxes socials requereix persones, no robots. Programar tuits és una manera molt freda de comunicar-se amb l’audiència. Deixar el compte a càrrec d’un reporter qualificat demostra respecte cap al públic i una comprensió del nou entorn comunicatiu. El llenguatge ha de ser pròxim, senzill, planer, humà. Una bona pràctica és presentar cada matí qui estarà a càrrec del compte corporatiu aquell dia.

5. Tot i que les piulades del compte corporatiu poden ésser gestionades per una única persona, que pot anar rotant, és imprescindible que tota la redacció s’impliqui en l’ús de les xarxes socials. Sense una estratègia integral, sòlida i a llarg termini cap d’aquestes recomanacions té sentit. El periodista és qui està en contacte directe amb la informació i, per tant, és qui millor coneix com implicar l’audiència en la seva elaboració i com pot fer servir les plataformes socials en els processos de producció i difusió de les notícies.

6. En un entorn periodístic que premia la velocitat, hi ha grans temptacions, per part dels periodistes, de difondre les notícies primer a Twitter o Facebook que al mitjà de comunicació pel que treballen. Això erosiona un dels principals usos de les xarxes socials per les empreses periodístiques, que és portar tràfic a la web. Els periodistes han de tenir clar que no treballen per cap xarxa social, sinó per una empresa periodística que té dret a publicar la informació en primer terme.

7. Separar l’esfera personal de la professional en l’entorn digital ja no és possible. Per tant no té sentit, ni és coherent, tenir dos comptes a Twitter (personal i professional). En el seu compte personal, els periodistes han de ser transparents respecte la professió que exerceixen, i encara més si fan servir la xarxa de microblogging com a eina periodística. Els periodistes també han de ser conscients que representen l’empresa periodística per la qual treballen, i que tenen una marca personal que han de cuidar.

8. Tot allò que es publica en l’entorn digital és contingut públic. Fins i tot els missatges esborrats, que han pogut ser capturats per qualsevol usuari abans de ser eliminats. Per tant, es considera un error esborrar les piulades. En cas d’equivocació, es recomana rectificar en el missatge següent.

9. Les deliberacions internes de l’empresa no s’han de fer públiques en els comptes personals de xarxes socials.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s