Interacció amb les audiències d’empreses periodístiques en xarxes socials

L’essència de les xarxes socials és la comunicació bidireccional. S’ha parlat molt de la conversa global, però les empreses, en general, i les empreses periodístiques, en particular, encara no hi han entrat.
Avui publico un seguit de consells per tal d’apropar els mitjans tradicionals a les xarxes socials. Dos mons amb llenguatge i regles pròpies que es necessiten i, tard o d’hora, hauran de trobar-se. Bona lectura 🙂

1. Un valor important de les xarxes socials és que permeten una comunicació directa amb l’audiència. Es recomana fer comunitat al voltant de l’empresa periodística. Per fer-ho, els mitjans tradicionals tenen diferents recursos, com ara, interrogar els seus seguidors pels seus gustos i opinions; sol•licitar-los informació; demanar-los que formulin preguntes a un convidat; respondre’ls; oferir-los informació útil i oportuna; realitzar enquestes; donar crèdit reconeixent les seves contribucions d’interès a través dels retuits o de les mencions.

2. S’aconsella donar les gràcies a qui aporta contingut amb valor afegit. Respondre a les crítiques i corregir els errors. S’hauria de respondre sempre als qui els pregunten per detalls concrets. I no cal perdre el temps amb els haters, és a dir, aquells usuaris que no aporten absolutament res i només volen crear polèmiques.

3. Les etiquetes i les mencions són claus per tenir converses amb l’audiència a Twitter. Les etiquetes han de ser acceptades socialment, és a dir, han de ser acceptades per la comunitat d’usuaris. Abans de crear-ne una, es recomana investigar si el tema ja té una etiqueta consensuada i afegir-se a la conversa. Quan les etiquetes són massa genèriques (noms propis de persones, de llocs, etc.), el missatge arribarà a una major audiència, però quedarà diluït entre d’altres missatges que no comparteixen el tema i serà vist per usuaris a qui no els interessa el contingut. Cal buscar l’equilibri.

4. Les mencions haurien de servir per citar les fonts informatives utilitzades en un reportatge, així com per referir-se al subjecte de la notícia. D’aquesta manera, a més de crear comunitat, es contribueix a organitzar millor els grans fluxos d’informació que circulen a les xarxes socials.

5. Als periodistes se’ls pressuposa ser imparcials. Als seus perfils personals de xarxes socials han de seguir sent-ho. En el cas dels periodistes polítics, per exemple, es recomana seguir tant els polítics d’un cantó ideològic com de l’oposat per tal que no es confongui el propòsit informatiu de seguiment amb una adscripció ideològica. Es recomana la mateixa imparcialitat a l’hora de fer retuits.

6. Cal evitar la polèmica i les discussions que no porten en lloc. Abans d’emetre qualsevol missatge, els redactors han de pensar quin efecte tindrà sobre la seva professionalitat i sobre la reputació de l’empresa. Els diàlegs a les xarxes socials entre periodistes i usuaris admeten un registre més quotidià i de major emotivitat, però sempre s’ha de fer servir un llenguatge i un to correctes, seguint les normes d’educació bàsica.

7. Amb l’objectiu de crear una marca i diferenciar-se de la competència, es recomana fer alguna acció en xarxes socials per establir una relació de confiança amb l’audiència. En els darrers anys, mitjans de referència han decidit arrencar la jornada amb la cançó del dia o han organitzat actes vinculats a l’empresa periodística. Cada mitjà ha de trobar la seva fórmula. La comunitat digital demana un punt de trobada analògic.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s