De l”infotainment’ a l”infosharing’. Criteris periodístics en l’era del ‘clickbait’

L’entorn digital ha alterat els criteris de noticiabilitat, en tant que Internet té un llenguatge propi caracteritzat per la hipertextualitat, la multimedialitat, la interactivitat i la immediatesa. En l’entorn digital, per exemple, és més notícia un fet que és immediat i procliu a ser comentat i recomanat. La web té les seves regles tàctiques i els periodistes miren d’adaptar-s’hi.

El periodista Lorenzo Gomis (1991) ja apuntava que la repercussió d’un fet es pot valorar de dues maneres: en funció de la seva repercussió històrica, i segons la seva capacitat de generar comentaris. La irrupció dels mitjans socials i el valor que aquests atorguen a la interacció reforcen el segon plantejament de Gomis. En temps de xarxes socials, els fets susceptibles de ser comentats, compartits i recomanats són més notícia que els que no. Cada cop més la notícia és un contingut periodístic deslligat de la capçalera a la qual pertany, compartit a través dels mitjans socials per diferents usuaris i desposseït de context (Noguera, 2015).

Els mitjans periodístics digitals dediquen gran espai a temes que, segons els criteris periodístics tradicionals, no mereixerien ni un breu; però que atenent al nou criteri de “recomanació social” són rellevants per a les capçaleres, que en difondre’ls busquen aconseguir major tràfic per a la seva web. Si la televisió va incloure tenir imatges com un nou atribut a afegir a la llista d’allò que és notícia, els mitjans socials han incorporat la recomanació social.

Aquest nou atribut no sempre coincideix amb el criteri d’interès públic, que en els inicis de la premsa ocupava una de les primeres posicions a l’hora de triar i jerarquitzar les notícies. En el llibre El periodisme després de Twitter, el professor Albert Sáez (2015) ens alerta de les conseqüències que això pot tenir: “És més punyent la fotografia d’un indi que té una malformació amb 243 dents a la boca que no una reunió del Banc Central Europeu. Però el benestar dels ciutadans resultarà molt més afectat pel segon fet que no pas pel primer.” En els primers anys del mitjans digitals, fets sense cap mena de transcendència per l’interès públic han ocupat espais periodístics, només cal fer un cop d’ull a l’apartat d'”el més llegit” de qualsevol digital.

La participació ciutadana en l’entorn digital és molt més intensa i permanent. Si abans només es tenia coneixement dels seus interessos per l’anàlisi de les vendes o els ràtings d’audiència, avui l’analítica web permet saber en temps real quines són les notícies més consumides pel públic, quines les més comentades, quines les més compartides i quines les més recomanades. Això influeix diàriament la jerarquització de la home dels mitjans digitals. Benvinguts a la guerra pel clic, on els criteris periodístics han quedat relegats a un segon pla.

Referències:
Sáez, Albert (2015). El periodisme després de Twitter. València: Edicions 3 i 4, 2015.
Noguera, José Manuel (2015) Todos, todo: Manual de periodismo, participación y tecnología. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2015.
Gomis, Lorenzo. Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente. Paidós: Barcelona, 1991.

Anuncios

Un comentario en “De l”infotainment’ a l”infosharing’. Criteris periodístics en l’era del ‘clickbait’

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s