L'art d'envellir

L’art d’envellir

* Article publicat a La Revista de Blanquerna-URL, juny de 2017.

L’envelliment és un procés que forma part de l’etapa final de la vida i que sovint s’ha associat a aspectes negatius com ara la malaltia i la mort. Avui dia, però, cada cop es fa més difícil consensuar què vol dir fer-se gran. Els experts distingeixen entre edat cronològica i biològica per explicar que l’envelliment no s’inicia en el mateix moment per a tothom. I parlen d’envelliment òptim per incidir que és més important la qualitat en els anys de vida que no pas la quantitat. Sigui com sigui, arribar als 80 anys en bones condicions físiques i psíquiques és cada cop més la norma i no pas l’excepció. Tot apunta que cada vegada anirem sumant més anys de vida, de manera que la prevenció és clau per fer-ho de manera saludable. Com s’aconsegueix un envelliment actiu i satisfactori? Què vol dir fer-se gran en el segle XXI? Com s’afronta el pas del temps? Reflexionem de tot plegat amb especialistes en els àmbits de la Salut, l’Educació i la Comunicació.

Els avenços en salut i les millores en les condicions de vida de la població han comportat canvis en l’estructura demogràfica: els anys de vida s’allarguen alhora que neixen menys persones. L’envelliment progressiu de la població és una tendència al nostre país degut, d’una banda, a l’increment de l’esperança de vida, i de l’altra a l’arribada als 65 anys de la generació del baby boom, aquells nascuts entre els anys 50 i 60 del passat segle.

Els progressos en la medicina i els canvis en els hàbits de vida han influït positivament en el procés d’envellir fins al punt que avui dia és difícil consensuar a partir de quina edat comencem a parlar de gent gran. Els experts assenyalen que no és el mateix l’edat cronològica i la biològica. L’edat cronològica és la que figura en el carnet d’identitat: és la suma dels anys que té una persona. En canvi, la biològica és l’edat que sembla que té. No hi ha acord sobre com es calcula, però sí que s’accepta que, en funció dels factors genètics i ambientals, els òrgans, teixits i cèl·lules de cadascú es tornen vells a un ritme determinat. L’envelliment no s’inicia en el mateix moment per a tothom, ni tan sols els òrgans de la mateixa persona envelleixen alhora.

Envelliment actiu i satisfactori
Actualment l’envelliment s’entén com un procés inevitable i irreversible que forma part del cicle vital. Envellim des que naixem, i la prevenció és clau per fer-ho de forma activa i saludable. L’any 2002, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir el paradigma de l’envelliment actiu amb la finalitat d’aconseguir una millora en la qualitat de vida en el procés d’envellir de les persones. És el que els experts anomenen l’envelliment òptim en detriment de l’envelliment patològic.

“La idea central d’aquest paradigma és que l’envelliment és un procés que succeeix al llarg de la vida”, explica la directora del grau en Psicologia de la facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Olga Bruna. “És una visió trencadora, doncs planteja l’envelliment com un procés i no com una etapa, és a dir, que no només envellim a patir dels 65 anys sinó que implica adoptar una perspectiva nova al llarg del cicle vital”.

Continua llegint.

Anuncios