Quan la publicitat vol ser periodisme

* Article publicat a Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, juny de 2017.

El descens dels ingressos publicitaris convencionals condueix als editors a experimentar amb la publicitat no intrusiva. Un 33% dels usuaris d’Internet ja té instal·lat un bloquejador de publicitat.

Branded content, publicitat nativa, màrqueting de continguts, patrocini… Són molts els termes que es fan servir per denominar la publicitat no intrusiva en què, segons els experts, hi ha el futur de la comunicació comercial. La publicitat nativa, però, és la que genera més polèmica ja que, a diferència dels altres conceptes, s’empra per designar aquell contingut comercial que adopta la forma del contingut periodístic amb l’objectiu de recrear l’experiència de llegir una notícia en lloc d’un anunci.

La publicitat nativa –concepte tan nou que la definició és tot just del 2016– és només un pas més de la llarga tradició publicitària en el periodisme. La gran diferència amb el branded content i el patrocini és que el contingut natiu és part d’una col·laboració més integrada entre el mitjà i l’empresa que paga per la publicitat. En el contingut de marca i els patrocinis, generalment, l’empresa no interfereix en els processos de creació i els continguts s’encarreguen al departament de publicitat del mitjà.

Tant en la publicitat nativa, el màrqueting de continguts com el contingut de marca, la voluntat de l’empresa que elabora la publicitat és oferir un contingut útil a l’usuari, defugint la intenció comercial. Malgrat això, quan una empresa periodística presenta un contingut de marca (branded content) ho indica. La polèmica arriba amb la publicitat nativa, ja que es vol fer passar l’anunci com si fos periodisme. Els responsables dels mitjans no volen reconèixer obertament aquesta pràctica i insisteixen que del que es tracta és de publicitat de marca, és a dir, de publicitat no intrusiva, si bé degudament assenyalada. Aquestes mateixes fonts també asseguren que, fent una ullada al panorama anglosaxó, cal començar a plantejar-se quines formes d’hibridació està disposada a acceptar la professió, atès que aquesta tendència està creixent i suposa una font d’ingressos a tenir en compte en unes empreses amb problemes econòmics.

Continua llegint.

Anuncios

Canvi total a l’escola

* Article publicat a La revista de Blanquerna el juny de 2015.

El sistema educatiu es troba immers en un ric procés de reflexió. La globalització i les noves tecnologies, però també el canvi demogràfic i els nous models de famí- lia, estan transformant radicalment la manera d’entendre l’escola i de distribuir el coneixement. D’una banda, els pedagogs assenyalen que al nou model educatiu l’estudiant s’ha de situar al centre de forma que la principal (pre)ocupació dels mestres ja no és com ensenyar, sinó com els nens aprenen. De l’altra, i tenint en compte que la majoria d’estudiants d’avui canviaran de feina més de quinze vegades al llarg de la seva vida, l’ensenyament per competències ha desplaçat l’ensenyament per matèries. Aquest reportatge dóna veu a alguns dels centres i institucions pedagògiques pioners de Catalunya per conèixer com responen als reptes del segle XXI. I analitza el paper de la universitat com a promotora i assessora dels processos de transformació pedagògica.

Si vols llegir l’article complet, fes clic aquí.

Un món en construcció

* Article publicat a La Revista de Blanquerna el gener de 2013.

L’actual situació econòmica empeny a recuperar valors tradicionals i reclama nous lideratges per consolidar-los

La crisi ha sacsejat amb força la societat: el poder adquisitiu de les famílies disminueix dia rere dia mentre l’atur augmenta i els sistemes polític i econòmic vigents no donen respostes eficaces a la dramàtica situació. Davant d’aquest panorama, però, els experts apunten que es rescaten un seguit de valors tradicionals, com ara la solidaritat, l’empatia, el compromís social i la sobrietat, que havien quedat en l’oblit. Aquesta “nova” manera de fer –recuperada més per necessitat que per virtut– empeny també cap a un nou tipus de lideratge. La incògnita és saber si la societat que es dibuixa marcarà un canvi d’època o simplement quedarà en l’oblit quan la crisi amaini.

Si vols llegir l’article complet, fes clic aquí.

La febre pel menjar sa

* Article publicat a La Revista de Blanquerna el mes de gener de 2015.

Els aliments ecològics estan de moda. Gairebé un terç dels catalans n’ha con – sumit algun durant el darrer mes i, tot i que ha trobat “car” el preu, ha pres la decisió de compra per “motius de salut”. Són dades del darrer baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics fet per la Generalitat de Cata – lunya. Aquests hàbits responen a la interiorització dels trets de les societats modernes, constantment empeses a trobar fórmules màgiques per aconseguir l’eterna joventut. Des del punt de vista científic, però, no hi ha cap estudi que demostri que els aliments ecològics siguin més sans. És només una opció. Els experts recomanen una dieta variada, construïda sobre una informació certa i una base científica.

Pots llegir l’article complet aquí.